questa setmana ha tingut lloc la primera reunió de treball entre Convergència i Unió i el PSC per explorar la possibilitat d’arribar a acords en els grans temes de país. La primera impressió ha estat positiva perquè la diagnosi de la situació que vivim ha coincidit a reconèixer que el problema que patim és estructural i que va més enllà d’una crisi ocasional.

Això és només un primer pas, però ens permet ser optimistes perquè la única manera que tenim d’avançar és fer-ho així, pas a pas. La voluntat de CiU és sumar perquè Catalunya necessita l’esforç de tothom per superar aquesta crisi. Per això donem tanta importància a aquesta reunió amb el PSC ja que no debades els socialistes són la segona força del país.

Sabem que serà difícil aconseguir acords perquè les diferències en aquest moment són grans, però sabem també que la societat reclama el màxim d’unitat als polítics per fer front a una crisi econòmica sense precedents que té en l’atur el seu més dramàtic exponent.

Per aquest motiu, hem fixat quatre punts bàsics per treballar: el pacte fiscal, el pacte social, el paquet legislatiu i el món local. No volem perpetuar aquestes negociacions i per això ens hem donat un marge de temps prudencial, però alhora limitat, per aconseguir els acords que desitgem.

El pas fet aquesta setmana no pretén obtenir resultats immediats, però la nostra voluntat, i així ho vull remarcar, és persistir fins a obtenir fruits a mitjà i llarg termini. No pretenem assolir una col·laboració estable amb el PSC, però si volem deixar la porta oberta per arribar a acords puntuals en d’altres matèries com la llei Electoral, la de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals o el pacte fiscal. I en aquest darrer punt demanem el màxim esforç al PSC per apropar posicions perquè per tirar endavant un projecte tant necessari com aquest cal el major suport parlamentari possible. Si ho aconseguim, tots els catalans i catalanes en sortiran beneficiats. Amb aquesta perspectiva esperançadora paga la pena haver fet aquest primer pas.

Article publicat a e-noticies.

Share and Enjoy

Malgrat que malauradament és una obvietat, la situació econòmica que vivim és d’una gravetat excepcional. Celebrem que el PSC comparteixi aquesta diagnosi i que reconegui que és una problemàtica estructural i no merament conjuntural. Per això és positiu per a Catalunya que s’hagi establert una dinàmica de treball per explorar les possibilitats d’acord entre la federació nacionalista de CiU i els socialistes.

La reunió d’ahir era fruit del compromís sorgit de la trobada que van mantenir el president de la Generalitat, Artur Mas, i el nou primer secretari del PSC, Pere Navarro, amb la voluntat d’establir una dinàmica de treball per damunt de les diferències. En aquest sentit, el reconeixement de les dues formacions que la crisi va més enllà d’una situació puntual i que afecta la pròpia estructura econòmica de Catalunya ens permet avançar i explorar possibilitats d’acord i d’entesa.

No podem fer-ho tot al mateix temps i cal prioritzar les línees de treball. Per això, aprofundirem les negociacions en quatre àmbits: el pacte fiscal, el pacte social, el paquet legislatiu i els ens locals. El president Mas ja va plantejar a Pere Navarro la proposta de pacte fiscal amb la voluntat que el seu partit s’incorpori a aquesta reivindicació, que és un plantejament legítim, necessari i imprescindible per ajudar a sortir el país del pou al qual l’actual sistema de finançament ens ha condemnat. No serà fàcil aconseguir punts d’entesa que deixin del tot satisfetes a ambdues formacions polítiques. Cal ser realistes i ara per ara les distàncies que ens separen són considerables en molts aspectes.

Volem donar-nos un cert temps, un termini raonable, per aconseguir acords. El que no canvia és el compromís de Convergència i Unió d’avançar en l’idea de sumar esforços i sensibilitats perquè estem convençuts que, en aquests moments de dificultat, Catalunya necessita de tothom. Són un exemple els pressupostos del 2012, que cal reconèixer que segueixen endavant no només gràcies a la responsabilitat del PP, sinó a un esforç negociador que va més enllà i que ens ha de servir -si arriba a bon port- per donar més estabilitat, seguretat, confiança i credibilitat al conjunt del país. Aquest és el camí.

Article publicat a Catalunya Press

Share and Enjoy

Si el moviment es demostra caminant, la responsabilitat es fa palesa donant suport a les mesures que són necessàries per anar endavant. És evident que cadascuna de les diferents forces politiques tenen sensibilitats i idees diferents i que aquestes s’expressen l’hora de governar. Però no és menys cert que en moments de crisi greu com l’actual és necessari sumar esforços, fer pinya i aixecar el país.

Ara estem vivint una situació del tot excepcional. La crisi econòmica que patim és d’una magnitud fins ara desconeguda en el món contemporani. I encara que és global, a Catalunya, a la crisi financera també s’hi afegeix una situació d’atur insostenible. Per fer front a aquest malson, tothom és necessari. Així, de la mateixa manera que el govern d’Artur Mas s’ha mostrat obert a debatre i a parlar amb tothom dels pressupostos, des de Convergència i Unió demanem a la resta de formacions politiques catalanes, i molt especialment al PSC, el mateix compromís i el mateix grau de responsabilitat. Els demanem que pensin en el país per damunt dels interessos partidistes i que facin pinya per redreçar la situació. A ningú no li complau demanar sacrificis, però correspon a un govern responsable fer-ho quan els sacrificis són, a més de necessaris, absolutament imprescindibles per a la supervivència de l’administració catalana. No fer-ho ens aboca a la intervenció, ja sigui d’Europa o del govern espanyol, i això convé que tothom ho tingui clar.

Ara és l’hora de demostrar que Catalunya se’n pot sortir i que se’n sortirà per ella mateixa. El que cal per aconseguir-ho és que tothom hi contribueixi amb el seu gra de sorra per capgirar la crisi i posar els fonaments sòlids perquè la recuperació arribi el més aviat possible. Des de CiU estem convençuts que, amb la proposta de pressupostos del govern, aquest serà el darrer any de crisi i que ens en sortirem abans que la resta d’Espanya. Si hem estat els primers a posar ordre a les nostres finances, serem els primers a veure la llum al final de túnel. Aconseguir-ho passa per fer pinya i no per fer llenya.

Publicat a Catalunya Press.

Share and Enjoy

Una de les grans virtuts de la democràcia és que hi cap tothom amb l’únic límit d’acceptar la llibertat dels altres. Partint d’aquesta premissa, totes les opcions, opinions i objectius polítics hi tenen cabuda. Però malgrat les diferències entre partits polítics, hi ha moments especialment difícils que obliguen a fer sacrificis i concessions per sortir endavant. La crisi econòmica sense precedents que patim converteix l’actualitat en un d’aquests moments en què per anar més enllà cal no només prioritzar els interessos partidistes, altrament del tot legítims, sinó mirar pel conjunt del país. Per això, cal un màxim de generositat per tirar endavant les mesures que permetin aixecar l’economia. I els pressupostos són una d’aquestes mesures que han de tenir una influència capdal.

Des del govern hem donat exemples sobrers que per damunt dels interessos personals o els de la federació de CiU hi ha els interessos del conjunt del país. Per això ara demanem aquesta mateixa actitud de responsabilitat a la resta de forces polítiques catalanes, i molt especialment al PSC, per tal de portar endavant els pressupostos que necessita Catalunya. El govern ha presentat una proposta de pressupostos i de llei d’acompanyament absolutament condicionada per la situació econòmica, que conté els ajustos necessaris per reduir el dèficit. Uns pressupostos que seran austers, que exigiran sacrificis per part de tothom i que tenen molt poc de populistes i molt de realistes. Són uns pressupostos que Catalunya necessita per redreçar la situació.

Amb aquesta finalitat, el govern aposta per una política de mà estesa a totes les forces, però molt especialment al PSC atesa la seva condició de segona força política És el moment de la responsabilitat i de sumar voluntats. Si ho aconseguim, tornarem a donar a tots els catalans arguments perquè segueixin confiant i creient en les institucions del país i en els seus dirigents. Des del govern de CiU escoltarem tothom, però seria desitjable que l’oposició també escoltés el govern i actués amb realisme, rigor, responsabilitat davant la crisi econòmica. La societat els ho agrairà.

Share and Enjoy

Una de les prioritats del govern de CiU des del primer moment ha estat posar ordre a les finances de l’Administració. Per aconseguir-ho s’han fet ajustaments i s’han demanat sacrificis i contenció en molts àmbits, però no podia ser d’una altra manera per evitar que Catalunya fos intervinguda. No va ser fàcil l’any passat i tampoc no ho serà enguany. Ens cal bastir uns fonaments sòlids per iniciar la recuperació econòmica.

Aquest és l’objectiu dels pressupostos de la Generalitat per al 2012, que es debatran en el ple del Parlament de la setmana vinent. El Govern continua amb la línia del 2011 per controlar el dèficit públic i per assolir el 3% que marca la UE. Si ho aconseguim, i no hi ha cap dubte que així serà, tindrem el trampolí que necessitem per aconseguir la reactivació econòmica. Per això cal ser moderadament optimistes i pensar que el 2012 pot ser l’any que marqui el punt d’inflexió.

Per fer-ho realitat, sabem que necessitem a tothom. Per aquest motiu, els pressupostos d’enguany no exclouen ningú. No tenim un soci preferent, sinó que tenim la mà estesa a totes les forces polítiques del Parlament que tenen com a objectiu prioritari resoldre d’una vegada el mal finançament que pateix Catalunya i l’abús fiscal a què estan sotmesos tots els catalans. Per això, mantenim que només amb el pacte fiscal aconseguirem un escenari just per a tots els habitants del país i que al mateix temps sigui solidari amb la resta de l’Estat i per això, també convidem a totes les forces polítiques catalanes que se sumin per assolir aquest objectiu.

En els propers mesos veurem quina és la posició i la receptivitat del govern del Mariano Rajoy Des de la nostra responsabilitat de govern no volem entrar en guerra amb ningú. Al contrari, com sempre hem fet, oferim col·laboració i lleialtat institucional. A canvi, exigim reciprocitat i que es deixi d’asfixiar fiscalment els catalans.

Article publicat a e-noticies.

Share and Enjoy

No hi ha dubte, com ha remarcat el president de la Generalitat que estem fent els deures. Sabem que les mesures que ha pres el govern són difícils, impopulars, doloroses, però del tot necessàries per sortir de la crisi del deute en que ens trobem i per recuperar la credibilitat imprescindible per garantir polítiques de creixement. Són mesures d’austeritat i de contenció de la despesa, que van acompanyades de mesures que faciliten les activitats emprenedores de recuperació, recollides a les lleis òmnibus

Per aquest motiu, encara sobta la voluntat del president del govern central de traspassar la responsabilitat del dèficit a les comunitats autònomes i d’oblidar que la major part de les polítiques del benestar són pagades directament per les comunitats. És una deslleialtat del govern central envers la Generalitat i envers els catalans i més tenint en compte que primer ens van negar els fons de competitivitat i ara la Disposició Addicional Tercera de l’Estatut. Tot plegat suposa gairebé 2.500 milions d’euros que l’administració catalana ha deixat d’ingressar.

Tothom desitja que les coses millorin amb el govern Rajoy, si més no hauria de pagar el que es deu a Catalunya tal com havia promès per activa i per passiva abans d’arribar al govern. Si el PP compleix amb el que havia dit, la situació millorarà considerablement perquè amb el que ens deuen i ens pertoca i amb les mesures que està prenent el govern s’estan reforçant els fonaments del nostre sistema econòmic i, per tant, tenim la sortida de la crisi una mica més a prop.

El 2012 encara serà un any difícil, probablement molt, però servirà per bastir uns fonaments sòlids per encarar el futur amb optimisme. Cal seguir treballant i que els governs donin exemple. I en això, també Catalunya ha estat pionera. No demanem que ens ajudin, ens en sortirem per nosaltres mateixos, però sí demanen que no ens escanyin encara més i que respectin els acords. D’aquesta manera, podrem començar a aixecar el vol i tornar a situar Catalunya com un motor d’Europa, un liderat que el nostre país sempre ha assumit i que recuperarem amb l’ajut i el treball de tots catalans. Crec que aquest any dur de transició ens retornarà la confiança i ens permetrà recuperar la credibilitat perduda. Si ho aconseguim, 2012 haurà estat un any veritablement profitós.

Tampoc no podem oblidar que també el president Rajoy havia afirmat una i altra vegada que no apujaria impostos i la primera mesura que ha pres ha estat incrementar l’IRPF. És cert que cal atorgar un marge de confiança al nou govern, els cent dies de gràcia, i més sabent com n’és de complexa la situació, però cal ressenyar que de moment no hem començat bé. De moment l’únic que estem veient són incompliments. Tant de bo redrecin el rumb.

Article publicat a Catalunya Press

Share and Enjoy

Estos días se cumple un año exacto de la investidura Artur Mas como presidente de la Generalitat. No ha sido un año fácil ni para el gobierno ni para el conjunto de los ciudadanos. El gobierno ha tenido que tomar decisiones muy complicadas, que no sólo no estaban previstas sino que no nos ha gustado tomar. A nadie le gusta, y menos a los gobernantes, disponer de menos dinero para gastar, a nadie le gusta tener que recortar. Pero no queda otro remedio si queremos salir de la crisis y conservar nuestro mayor logro, el estado de bienestar. No hay más remedio si no podemos acudir a los mercados para conseguir más dinero y si el Estado no cumple sus compromisos financieros.

Los ciudadanos vivimos tiempos difíciles, probablemente los más difíciles. La crisis económica afecta a toda la sociedad. Tiene muchas caras: paro, privaciones económicas y aumento de la pobreza y con ellas una sensación creciente de angustia y incertidumbre que se extiende más allá de las numerosas personas que han perdido su empleo. Una desagradable sensación de desasosiego se ha instalado en los corazones de la mayor parte de los ciudadanos y pone de manifiesto que no somos indiferentes al sufrimiento, sino solidarios. No en vano este año, cuando más se necesita, se está batiendo un record de recogida en los bancos de alimentos.

No pretendo con esta visión del presente convertirme en una suerte de Mr. Scrooge. Hoy es un día festivo, de celebración y de alegría familiar. Pero precisamente en un día como hoy los políticos no podemos olvidar los retos que tenemos por delante para poner fin a las penosas dificultades por las pasan muchos de nuestros conciudadanos.

Debemos ser capaces de crear empleo y sólo será posible a través de políticas activas de ocupación, de la simplificación administrativa y de medidas de apoyo a los emprendedores. Si generamos condiciones que favorezcan la creación de empleo, los ciudadanos se convertirán en artífices y cómplices de la solución, porque sólo a través de la creación de empleo se volverà a generar riqueza, y por tanto nuestra economía volverá a crecer. Y a la vez hemos de proteger a nuestros ciudadanos. Y ello pasa por hacer posible la sostenibilidad del estado de bienestar, por priorizar educación, salud y prestaciones sociales, los pilares básicos que debemos ser capaces de garantizar. No será fácil, serán necesarios esfuerzos, sacrificios grandes dosis de convicción y una gran fuerza de voluntad, pero hay unas líneas rojas que no se pueden atravesar. Es por ello que el próximo año las partidas presupuestarias destinadas a políticas sociales no se reducirán. Los necesarios ajustes que hay que acometer no las afectarán.

Aunque las circunstancias actuales no son halagüeñas, estoy segura que, si se me apareciese el espíritu de la Navidad del año que viene, me mostraría que todo nuestro esfuerzo ha valido la pena. Nos mostraría que hemos sidos capaces, entre todos, de generar ocupación y riqueza y de mantener nuestro estado de bienestar. Nos mostraría que la política ha dado respuesta a las demandas y que ha recuperado credibilidad perdida a los ojos de muchos ciudadanos. Ojalá que esto sea una realidad la próxima Navidad. Mientras tanto desde CiU, apoyando la reactivación económica y manteniendo la política la política social, trabajaremos sin descanso para que así sea.

Article publicat a El Mundo

Share and Enjoy

El debat d’investidura que ha convertit Mariano Rajoy en el nou president del govern d’Espanya ha estat completament decebedor per a Catalunya i per a tots els catalans. Indubtablement, el nou president disposa d’una amplia majoria absoluta, però també és indubtable que, més enllà dels diputats catalans del PP, Rajoy no ha obtingut cap altre suport procedent de Catalunya.

Els setze diputats de CiU han votat no. I no podia ser d’una altra manera atesa la manca de compromís de Rajoy respecte el pagament dels 759 milions de la Disposició Addicional Tercera, del Fons de Competitivitat i del desinterès mostrat envers la nostra proposta de pacte fiscal. Nosaltres sempre hem cregut en el valor de la paraula donada i en el compliment dels compromisos adquirits. I el nostre compromís amb tots els catalans, els que ens van votar i els que no ho van fer, va ser treballar sense defallir per aconseguir el pacte fiscal. Per això, no ha de sorprendre gens el nostre vot en contra davant la posició de Rajoy, que considera que ara no toca parlar dels interessos de Catalunya, ni del tracte injust a què l’Estat sotmet el catalans, ni dels incompliments que s’estan produint en els pagaments.

Aquesta ha estat la primera votació i el nostre ‘no’ es repetirà tantes vegades com calgui fins que el govern espanyol assumeixi que ara sí que toca parlar del pacte fiscal, i que com abans ho fem millor per a tots. Va errat Rajoy si creu que pot arreglar els problemes d’Espanya donant l’esquena als catalans. Només donant resposta a la demandes d’un tracte fiscal just, una demanda àmpliament recolzada per la majoria dels catalans, Catalunya podrà tornar a fer de locomotora i podrà treure Espanya endavant.

Rajoy ja és president amb l’àmplia majoria que li van atorgar les urnes. Però la seva manca de compromís envers Catalunya i els catalans li han impedit comptar amb una majoria reforçada. Té tota legislatura per rectificar. Nosaltres estenem la mà al nou president, però ens mantindrem ferms i persistirem tant com sigui necessari fins a aconseguir el pacte fiscal. Des de CiU estem disposats a col•laborar per sortir de la crisi, però no ho podrem fer si s’ignora la condició que posem: posar fi a l’actual desequilibri fiscal que perjudica i empobreix els catalans. President Rajoy, nosaltres volem contribuir a treure Espanya del pou, comprometi’s vostè amb Catalunya. Ara, com mai, sí que toca.

Article publicat a Catalunya Press.

Share and Enjoy

Rajoy ha començat la legislatura ignorant Catalunya i menystenint les aspiracions dels catalans. Així és desprèn del seu discurs d’investidura que ha de ser el seu full de ruta per als propers quatre anys. Amb aquestes credencials, ningú no es pot sorprendre del fet que CiU hagi votat no.

No és per caprici. Qui vulgui saber què ha succeït, abans de desqualificar sense arguments el vot negatiu, ha de saber que CiU sempre ha contribuït amb lleialtat a la governabilitat i ha recolzat o s’ha abstingut a gairebé tots els debats d’investidura. Sempre hem prioritzat la responsabilitat i la governabilitat als rèdits electorals. I precisament per aquest mateix sentit de responsabilitat, ara ens hem vist obligats a votar no a la investidura de Rajoy, un candidat que ha dit que no toca parlar del pacte fiscal. I això és el mateix que dir que no toca resoldre la injustícia fiscal que patim els catalans des del començament de la democràcia.

Si el nou president vol sumar Catalunya i els catalans al seu projecte, ens hi trobarà quan vulgui. Només cal que reconegui la injustícia fiscal que patim, que escolti les nostres propostes i que junts hi posem remei. Si el seu objectiu és la recuperació econòmica, un objectiu que nosaltres compartim, no pot ignorar que Catalunya ha estat sempre la locomotora del conjunt de l’economia espanyola. Ofegar la locomotora l’abús fiscal no ajudarà ni a Catalunya ni a la a la resta de l’Estat, però de moment Rajoy no ha volgut acceptar aquesta realitat.

Certament, el nou govern i nosaltres podem tenir prou punts de trobada i de coincidència com per treballar plegats en l’àmbit econòmic. Però el nostre acostament passa per l’acceptació de la nostra proposta de pacte fiscal. Aquest és el compromís que CiU amb tots els catalans i nosaltres acomplim els nostres compromisos. Aquest no és punt negociable.

Rajoy te quatre anys per endavant. És evident que pot prescindir del suport de CiU per governar. Té prou majoria per fer-ho. Però s’equivocarà si continua ignorant la injustícia amb què l’Estat tracta els catalans. Nosaltres som on érem. El sentit del nostre vot no al debat d’investidura no és més que la resposta a un discurs que va ignorar les aspiracions d’una àmplia majoria de catalans. La nostra predisposició a treballar per treure el país de la crisi segueix intacte. I el nostre compromís de defensar els interessos de tots els catalans, també. Rajoy no pot ignorar-ho si realment vol sumar Catalunya al seu projecte. Les urnes van deixar molt clar que Rajoy compta amb un suport molt majoritari a Espanya, però no pot oblidar que Catalunya va votar d’una manera ben diferenciada.

Article publicat a e-noticies.

Share and Enjoy