Ahir el Molt Honorable expresident de la Generalitat Jordi Pujol va manifestar,en unes declaracions a TV3 recollides per EFE , una sabia conclusió pel que fa a com afrontar una eventual retallada de l’Estatut.
Em congratula veure com l’expresident mante posicions de moderació i de pragmatisme, si més no, en temes de país.
Ja se sap que a la vida, una cosa és el que és vol i una altre el que és necessita.
¿Serà que el expresident Pujol també comparteix la necessitat de una resposta com més consensuada millor entre les forces polítiques de Catalunya, una visualització contundent de país a l’ estil de la del 7 d’octubre passat reclamant el finançament que Catalunya necessita?
Em congratula encara més , veure com l’expresident Pujol se suma a la posició ja expressada per Duran i Lleida en nom d’UDC , tot i que dit per Duran ,curiosament, la qüestió deixa de ser de país a ser de Federació.
Què hi farem, qui obre camí corre més riscos, però no per això deixa d’avançar.
Ja se sap: a la vida no tot el que és necessita és vol.
Coincideixo amb l’ expresident que el país ja està prou sacsejat i castigat. Tant de bo, ell coincidís amb mi que la federació de CIU també ho està.
Som molts els que defensem la necessitat d’una segona transició, que resitui Catalunya en fora però també Catalunya endins. Una Catalunya endins que entén i assumeix que la Catalunya del S.XXI no és, per be i per mal, la mateixa que la del darrer quart del S.XX.
En política , com en economia, moviments socials, cívics… els espais d’interrelació són cada dia més amplis i oberts. Tancar-se al blanc o negre , als bons o als dolents, a Montilla o a Mas no és, al meu entendre, un bon camí.
On queden sinó Duran i Lleida, Pelegri, Felip Puig, Recoder, Castells, Tura, Iceta, Carod, Pujcercos, A. Simó, Saura, Herrera , A.Sanchez, Nebrera, ….
En termes de país : pobra Catalunya si nomes tingués dos lideratges politics. Una altre cosa és que t’agradin molt, poc o gens.
Share and Enjoy
