Avui que és el dia del pare, m’ha cridat molt l’atenció, un article de la Vanguardia que he de dir, que m’ha arribat via twitter @medri titulat “Obama pare i president”.

Pel que diu l’article, el president Obama condiciona la seva agenda política al privilegi de ser pare.

Més enllà, que sigui part del guió dels publicistes i politòlegs, em porta a unes reflexions.

Si en lloc de ser president fos presidenta, parlaríem d’aquest tema?

No. No sé de que parlaríem, però estic segura que no ho faríem del temps que dedica a les seves filles.

No tinc cap dubte, que els assessors d’Obama tenen la capacitat suficient per organitzar una agenda, que permeti estar vint-i- quatre hores al dia i tres-cents-seixanta cinc dies a l’any al peu del canó i al mateix temps, fer-ho portable.

És un ésser humà i no una màquina.

I ens convé i molt que t@ts els que es dediquen a les qüestions públiques, a més d’ intel.ligents, cultes, honest@s i bons comunicad@rs siguin humans. I quan més millor.

Ull! Els analistes polítics d’ Obama saben que l’ empatia és fonamental.

Preneu nota!!!

Si comencem a entendre, que la paritat en l’ús del temps, és la clau de volta de la igualtat, estem fen un pas de geg@nts.

Share and Enjoy