Les corrides de braus són avui un fet que genera una gran controvèrsia.
Una controvèrsia que està en la política catalana, al sí del Parlament de Catalunya, als mitjans de comunicació: els nacionals, estatals i estrangers. Una controvèsia , que està al carrer.

I tot i que sóc molt conscient que hi ha d’altres qüestions més urgents a resoldre en la nostra societat, aquesta, no és insignificant.

Que hi hagi o no corrides de braus, té molt a veure en el model de societat que volem , i  en quins són els valors que volem transmetre a les futures generacions.

Ja he après, que les qüestions que tenen a veure amb els valors, són sempre controvertides. La tolerància i la llibertat d’uns, ofèn i envaeix la tolerància i la llibertat d’altres.

Jo, em declaro intolerant amb qualsevol tipus i nivell de violència.

Hi ha quelcom, que encara no he entès  en aquest debat. Les raons d’aquells, que en nom  d’un VALOR com és la llibertat, puguin seguir tolerant que el patiment, la violència i la mort siguin un espectacle, del que fruir. I més, quan del seu vot, en depèn el resultat.

Share and Enjoy

Share and Enjoy

Quant la tristesa i la buidor són l’únic sentiment

Ara, ja fa uns mesos, desprès del tràgic Incendi Forestal d’Horta de Sant Joan, hom només es pregunta; valia la pena una Comissió d’Investigació al Parlament de Catalunya ?

Per tots aquells que han perdut un ésser estimat , amb plena vitalitat, al vell mig de la vida, la pregunta no és tant simple.

Ell, ja no hi és. I jo, facin el que facin, en aquesta refotuda Comissió, el recuperaré? NO

Podré suportar, tornar-ho a reviure? Podran ,els seus pares, els meus, els fills, els germans, els amics, els companys? Podran, tots aquells que els estimaven ?

Només haurà valgut la pena, si entre tots, som capaços d’escatir la veritat i aquesta serveix per d’altres.

Gràcies, no tots, ni  totes, ens hi juguem la vida. Ni la nostra, ni la dels nostres.

Share and Enjoy