LA POLÍTICA CATALANA
Una setmana poc aprofitada davant d’ un futur massa incert.
Més enllà dels temes tractats al Ple del Parlament d’aquesta setmana com l’Agència Catalana de l’Aigua, el manteniment del límit de velocitat dels 80 km/h, que no soluciona els nivells de contaminació però que ajuda a millorar els ingressos de la Generalitat, o la Llei d’Acollida que mereix un article d’opinió individualitzat, aquesta setmana, acabava el termini al Parlament de Catalunya per presentar esmenes a la Llei de Vegueries. Llei defensada pel Conseller Ausas d’ERC, en nom del govern tripartit.
Aquesta Llei de Vegueries, no és més, que un anunci gens realitzable i poc gratificant del govern tripartit. En el que ERC ha caigut en el parany del partit socialista. Perquè ni els temps, ni els consensos, ni el contingut , ni la feina prèvia, aquella que és imprescindible, tant amb territori com en la negociació allà a on, ens agradi o no, la hauran de fer efectiva, les Corts Espanyoles, no s’han fet.
Ens haurem de conformar en canviar els rètols de diputacions pels de vegueries.
No entro avui, ho faré un altre dia, en la consideració que els diferents grups parlamentaris tenen vers la vegueria del Penedès, només apunto, CIU és l’única força política parlamentària, que ha presentat esmenes perquè la Vegueria del Penedès estigui a la línia de sortida.
No passa el mateix amb la Llei del Àrea Metropolitana. Aquesta, podeu pujar-hi de peus, aquesta si, esdevindrà efectiva.
Una aposta política, que premia la Catalunya metropolitana i que afebleix el govern d’una nació sense estat.
Aquesta setmana, hem vist i participat, d’un altre esdeveniment polític important . La resposta del Parlament de Catalunya davant l’incapacitat del Tribunal Constitucional d’aprovar una sentència, per cinquena vegada, de la constitucionalitat del nostre Estatut, aprovat pel Parlament de Catalunya, per les Corts Espanyoles i referendat pel poble.
Rifi rafe, anar i venir. Govern tripartit i CIU. Al final, part del govern (PSC, IC) i Convergència i Unió.
El determinant, a les Corts Espanyoles: no ho veurem, n’ estic convençuda.
Hi pot haver renovació del TC, però no hi haurà sentència.
Eleccions al Parlament de Catalunya quan toquen.
Entre tant, tothom posa en marxa la maquinària electoral. Mentre l’atur s’incrementa i la tensió social és al límit.
Catalunya necessita i mereix un canvi: més sentit comú, més realisme, més intel·ligència, i molta més capacitat política i de negociació.
Sinó, algú em pot explicar quina serà l’alternativa? …
Share and Enjoy
