Aquesta setmana hem conegut les xifres del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques sobre el dèficit de l’any 2011 que s’ha situat a Catalunya en el 3,72% del PIB. Evidentment, aquesta és una mala notícia, molt més tenint en compte que des de l’administració catalana s’ha actuat amb responsabilitat i s’han fet grans sacrificis per acomplir l’objectiu fixat. Malauradament, no s’ha aconseguit i no s’aconseguirà mentre el govern de l’Estat no pagui el que deu.

Si el govern de l’Estat hagués pagat a Catalunya els 759 milions que ens deu a tots els catalans d’acord amb la Disposició Addicional Tercera de l’Estatut i si hagués complert el seu pagament pel Fons de Competitivitat, hauríem assolit l’objectiu del dèficit ja que hagués quedat en el 2,6% del PIB. Obviant això, és molt fàcil pel govern central presentar els comptes i carregar a la resta d’administracions el desviament del dèficit. Es molt fàcil, però terriblement injust i deslleial.

Una vegada més, els fets demostren el maltractament fiscal a què està sotmesa Catalunya. I una vegada més és fa palesa la necessitat d’assolir el pacte fiscal i que la Generalitat pugui administrar els diners del catalans. No hi ha cap altre indret a tot Europa on el desequilibri fiscal arribi al 9% del PIB. Amb molt menys aquests dies han transcendit les queixes dels landers alemanys més rics, com Baviera que té un desequilibri del 4,4%. Curt i ras, es queixen per pagar la meitat del que paguem tots els catalans.

Cada dia és més evident que és imprescindible avançar en el pacte fiscal per corregir la situació i per no continuar penalitzant el conjunt de la societat catalana. Som els que més paguem i els que amb gran sentit de la responsabilitat més sacrificis hem fet. Per això no hi ha dret que, per culpa dels impagaments de l’Estat i dels seus incompliments, no haguem assolit els objectius. No ens ho mereixem. Per aquest motiu, des de CiU exigim que aquesta sigui la legislatura del pacte fiscal. I si Espanya vol millorar les relacions amb Catalunya, ho té fàcil: pot començar acomplint els acords i pagant el ens que deu.

Article publicat a Catalunya Press.

Share and Enjoy