El titular no és una fórmula matemàtica, ni una equació infalible per solucionar tots el problemes. Només vol ser la manera amb la que CiU vol apropar-se a tothom. En una campanya electoral es tracta és de fer arribar el missatge a tothom aprofitant tots els instruments i mitjans que tenim al nostre abast. Naturalment les noves tecnologies també ens han d’ajudar.

L’eslògan + x cat sintetitza el que CiU defensarà a la propera legislatura. Més autogovern, més ocupació, més activitat productiva, més i millor finançament, en definitiva, una millor i major defensa dels interessos dels catalans perquè -això és fonamental- si aconseguim més per a Catalunya aconseguirem més per a cadascun dels catalans.

Volem fer arribar les nostre propostes des de les tribunes clàssiques (premsa escrita, ràdio, televisió, mítings, trobades…) i des d’internet. A la xarxa hi podreu trobar el web el candidat www.duran2011.cat. Aquest web tindrà, entre d’altres continguts, audiovisuals de persones públiques o anònimes, que coneixen el nostre candidat, Josep A. Duran i Lleida i que ens parlaran del seu perfil més personal. Volem oferir la vessant més humana del polític millor valorat arreu del país. No volem que el missatge de CiU es redueixi a un reguitzell de propostes sinó que volem posar-hi nom i rostre a aquestes mesures per fer-les més entenedores, més properes i sobretot per dotar-les de la credibilitat que es mereixen. Això només ho pot fer qui és creïble, proper i, capaç de defensar dels interessos de tots els catalans, com ha demostrat a bastament. Per això volem donar a conèixer la vessant més personal de Duran i Lleida.

Apropar la política i els polítics als ciutadans és un objectiu bàsic de la nostra campanya i utilitzarem tots els instruments per aconseguir-ho. Les eines 2.0 del candidat Duran també inclouran el twitter @CiUDuran2011 a través del qual interactuaran l’equip de campanya del candidat i naturalment, el propi candidat. Un twitter que inclourà la novetat que anomenem el post-twitt: un diari, un post-it escrit de la seva a mà. I si parlem de noves formes de comunicació no oblidem el Facebook Josep A. Duran i Lleida, que a més a més de l’activitat del candidat, facilita l’accés al seu canal Youtube i al Flickr i incorpora una agenda, articles i les cartes setmanals que escriu des de fa anys.

Són moltes les maneres d’adreçar-nos a tots els catalans durant la campanya. L’objectiu és arribar a tothom i transmetre que CiU té el compromís d’ aconseguir més per a Catalunya i més per als catalans. Estem convençuts que només CiU pot fer-ho sense servituds, ni peatges cap a ningú perquè nosaltres només ens devem als catalans. Us convidem a entrar a www.duran2011.cat i a @CiUDuran2011. Que a la propera legislatura aconseguim + x cat, sobretot depèn de tu.

Article publicat a e-notícies

Share and Enjoy

Hi ha qui renega de les campanyes electorals i argumenta que només serveixen per veure qui la diu més grossa, ja que moltes vegades estan farcides de quimeres, utopies i promeses inabastables i sovint irresponsables. Una bona mostra són les promeses de socialistes i populars quan asseguren que ho arreglaran tot i que els altres faran del país un erm irrecuperable. Són tan irresponsables que parlen com si la crisi i l’atur la poguessin arreglar d’un dia per l’altre i com si poguessin fer-ho ells sols.

A CiU no ho veiem així. Sabem, que ens costarà molt superar la situació actual, però no tenim cap dubte de què ho aconseguirem. No tenim receptes màgiques ni esperem cap miracle, només podem oferir propostes concretes, com ara ajudar amb efectivitat als emprenedors per generar ocupació. Per això CiU proposa una llei per a l’emprenedoria que busca incrementar el nombre d’emprenedors del país, i per tant, les persones que poden crear nous llocs de treball. Dit així, pot semblar una promesa més, però com que volem passar de la potència a l’acte l’acompanyem de mesures fiscals innovadores i de mesures administratives que permetin alleugerir la burocràcia. No pot ser que l’Administració posi pals a les rodes i dificulti el naixement d’una empresa. Ara bé, de ben poc servirà tot plegat si no s’acompanya d’eines per al finançament.

Sabem, que és necessita un pla de xoc i el tenim. Un pla de xoc que incentivi els crèdits ICO a base de les partides de 20.000 milions d’euros destinats a donar liquiditat a les empreses, i que no s’han gastat. Un pla de xoc que generi ocupació i que faciliti que els treballadors a l’atur puguin capitalitzar el 100% de la prestació per muntar un nou negoci. I també vol dir que els autònoms que contractin un primer treballador tinguin com a incentiu l’exempció de les quotes a la Seguretat Social. Així sí que s’ajuda al seu finançament.

Però a banda d’aquestes mesures també creiem que hem de fer especial èmfasi en la defensa dels valors de l’emprenedoria. Ens hem d’espolsar els complexos i reivindicar el valor del risc i el valor dels emprenedors. En la nostra societat qui fracassa en un empresa queda estigmatitzat. I en això ens equivoquem. Hem d’abandonar aquesta concepció i recordar que moltes grans figures han assolit l’èxit després del fracàs. Convé reconèixer el valor dels cauen, el risc que assumeixen i ajudar-los perquè puguin tornar-se a aixecar.

Aquestes són totes elles accions concretes, possibles i realistes que servirien per reduir les elevadíssimes xifres d’atur que creixen mes a mes. Des de CiU no prometem cap miracle però sabem que mica en mica s’acaba omplint la pica.

Article publicat a Catalunya Press

Share and Enjoy

Si una cosa hemos de tener presente los catalanes es que nadie defenderá los intereses de Catalunya si no lo hacemos nosotros. Demasiado a menudo oímos, desde tribunas interesadas, lo que toca o lo que no toca reivindicar cuando quien lo hace es Catalunya. La crisis económica sirve de coartada cuando de lo que trata es de minimizar y de reducir los derechos adquiridos por Catalunya. En estos tiempos es frecuente oír que con la que está cayendo no es momento de defender la inmersión lingüística, ni el pacto fiscal, ni las señas de identidad características de nuestro país. Todo ello aderezado con la coletilla de que ahora la labor debe ser otra y que otras son las prioridades. Aceptar este argumento es un error, un inmenso error, demasiadas veces compartido por buena parte de la sociedad catalana.

Hay que hablar claro: el pacto fiscal que CiU reivindica no es una cuestión nacionalista, ni un capricho de tal o cual formación política. El pacto fiscal afecta a todas las personas que viven en Catalunya Cuando hablamos de pacto fiscal también nos referimos a justicia fiscal y a un reparto más equitativo y menos oneroso para el conjunto de la sociedad catalana. Estamos hablando de una reclamación que debería estar en la agenda de todo aquel que defienda los intereses de Catalunya, aunque sea difícil reconocerlo en plena vorágine electoral como la que nos encontramos.

Si creemos que estos tiempos de gravísima crisis económica no son momento para esta reivindicación no solo nos equivocaremos sino que también condenaremos a las futuras generaciones. Hemos visto como en épocas de bonanza nadie ha movido ni un dedo para mejorar y equilibrar las balanzas fiscales. Ahora los catalanes hemos de reivindicar el pacto fiscal sin complejos y sin tibieza, porque se trata de justicia social. Porque el pacto fiscal supone, en definitiva, recursos para impulsar la economía productiva, para apoyar a los autónomos y las PYMES, para generar ocupación y para garantizar las políticas sociales y la protección a aquellos que más lo necesitan.

Este es tan buen momento como cualquier otro para defender a Catalunya con el agravante que ahora sufrimos de una manera mucho más evidente el abuso fiscal de que somos victimas. Que nadie se llame a engaño. Nadie vendrá desde Madrid o desde Europa a luchar por nosotros. Esta es nuestra lucha, este nuestro país y estos lo intereses que defendemos para hoy y para mañana, para nosotros y para nuestros hijos. Hay que dar un salto en lo social, en lo identitario y en lo económico. No hacerlo significará seguir tolerando la injusticias y postergando el crecimiento de Catalunya como sociedad y como país. En nuestras manos está cambiarlo.

Article publicat a El Mundo.

Share and Enjoy

El dret a tenir un habitatge digne mai s’ha complert al cent per cent, però ara en aquests temps de gravíssima crisi econòmica és una utopia per a nombrosos col·lectius: joves que no disposen de prous ingressos, gent gran i milers de famílies que viuen amb l’amenaça del desnonament per haver perdut la feina i no poder fer front a les hipoteques que van subscriure en un temps de bonança econòmica. Per fer front a aquesta situació, des de l’Administració es poden emprendre iniciatives que ajudin a garantir el dret a l’habitatge. I això es el que fa el govern de la Generalitat, en una època en què la crisi i el forat econòmic que ha deixat el tripartit, -molt superior al que nosaltres dèiem quant ells deien que mentíem- ens obliguen a reorientar la despesa publica.

Aquests dies hem sabut, que a la caixa Pandora que s’ha revelat l’herència del tripartit també hi figuraven centenars d’habitatges protegits desocupats per ineficiència de les anteriors autoritats. Hem sabut que existeixen 3.200 habitatges que han restat tancats per la pèssima gestió del tripartit en general i d’Iniciativa en particular. La secretaria d’Habitatge de la Generalitat, que dirigeix el socialcristià Carles Sala, ha posat fil a l’agulla i ha fet mans i mànigues per resoldre la perversa situació que Iniciativa havia provocat. Com a resultat s’han aprovat un seguit de mesures per garantir que aquests habitatges de protecció oficial surtin al mercat de lloguer i a un preu més barat que el de mercat.

En una conjuntura com l’actual és un encert optar pel lloguer en lloc de la propietat, a banda de què la mesura generarà ingressos que permetran a la Generalitat eixugar el deute contret amb els promotors d’habitatges públics. Un deute, val a dir, que els anteriors gestors no van consignar i, que per tant, no està pressupostat. Aquest estil de gestió que no només ha impedit que els habitatges arribessin al mercat, sinó que a més ha impedit cobrar als promotors, és un exemple més de la manera de fer política del tripartit. Els mateixos que encara es permeten pretendre donar-nos lliçons de política social.

Article publicat a e-noticies

Share and Enjoy

Un dels aspectes que ha deixat al descobert la crisi econòmica és la necessitat de millorar la qualitat democràtica de les nostres institucions per oferir confiança a la societat en uns moments d’angoixa i de dificultat. No sempre ha estat així. Hem vist aquests dies com, amb nocturnitat i sense avis previ, PP i PSOE s’han posat d’acord per a modificar la Constitució en una clara mostra d’opacitat i palesant que els seus interessos partidistes estan per damunt del bé comú, de les diferents sensibilitats i del consens que va possibilitar i ha facilitat la convivència democràtica dels últims trenta anys. PP i PSOE han donat el pitjor exemple de qualitat democràtica. Tampoc el trist espectacle de la no renovació del Tribunal Constitucional no ha donat un bon exemple a l’opinió pública del que ha de ser la transparència i el compliment de la llei. Hi ha mes casos que clamen al cel. Si volem fer una democràcia més propera, més creïble i sobretot més eficient i més participativa, hem de ser més rigorosos. Per això CiU defensa un seguit de canvis per acostar la política al ciutadà que impliquin més participació dels ciutadans a la política. Proposem que les Iniciatives Legislatives Populars es puguin defensar a les Corts pels seus representants. Això que ja es fa al Parlament de Catalunya no ha arribat encara al Congrés. Cal que ho faci per obrir les cambres parlamentàries a les demandes ciutadanes. També cal ser més clars en les iniciatives legislatives. Hem de fer menys lleis però més bones i més comprensibles. Cal més claredat per tal d’evitar que el poder judicial faci després diverses interpretacions de la llei, tot provocant estupefacció a la societat davant decisions judicials aparentment contradictòries. A CiU estem convençuts que cal més complicitat i comunicació entre els electors i els seus representants. Apostem per un sistema electoral que contempli la participació del ciutadà i que no quedi només en mans dels partits. Ens agrada el model alemany: un diputat de districte (fet que potencia la proximitat) i una segona papereta per triar el partit. Per contra, ens oposem frontalment a la proposta Rubalcaba de fer d’Espanya una circumscripció electoral única. Hi estem en contra perquè no té en compte la diversitat i la pluralitat nacional de l’Estat, i perquè va en contra del principi de millora de la democràcia. Naturalment, hi ha moltes més accions a emprendre per millorar la qualitat de la nostra democràcia, que CiU proposa en el seu. Però el primer que hem de fer és acomplir les normes que tenim i que PSOE i PP han ignorat. Si el poder legislatiu elegeix membres del CGPJ, del TC, d’òrgans reguladors, del Tribunal de Comptes, aquesta elecció l’ha de fer dins de termini. No s’ha fet, i aquestes institucions en els darrers anys, en especial l’espectacle del TC, han traslladat a la ciutadania el pitjor dels exemples possibles. Des de CiU tornem a insistir que, quan s’acaba el mandat constitucional dels membres que integren aquests organismes, aquests automàticament hagin de cessar. Si els polítics no som capaços de fer complir la llei, no ens podrem sorprendre que el nostre prestigi es trobi sota mínims. Fer que les institucions democràtiques guanyin credibilitat i transparència és fonamental per donar confiança a la societat. Malauradament, també en aquest terreny, els últims anys han estat dolents i la desafecció ha crescut, però estic convençuda que entre tots podrem invertir aquesta tendència. La societat necessita una democràcia forta, transparent i que generi confiança. I ara és el moment de reforçar els seus fonaments.

Article publicat a Catalunya Press

Share and Enjoy

Article publicat a e-noticies.

CiU fa lobby a Madrid

Te raó l’expresident Montilla quan diu que Duran fa lobby a Madrid. I té raó perquè CiU ha fet lobby per millorar la seguretat ciutadana i ha fet possible que a Espanya s’instauri un registre general de furts per combatre la multireincidència. No ens conformem amb això i, en la propera legislatura, tornarem a fer lobby per convèncer els grups parlamentaris perquè els furts siguin tipificats com a delicte i per aconseguir judicis ràpids.

Te raó perquè Duran en nom de CiU també fa lobby social en defensar, per exemple, que s’incrementi la base reguladora del càlcul de les pensions de les vídues o quan en un altre àmbit defensa la indústria farmacèutica d’aquest país davant molts polítics que semblen haver oblidat que aquest sector té en la investigació una de les seves branques fonamentals -que dóna valor afegit a l’economia- i que dóna feina a moltes persones.

I no en tenim prou perquè CiU també fa lobby per la defensa dels autònoms. Ni podem ni volem oblidar que a Catalunya són més de mig milió i és, per tant, un col•lectiu imprescindible per a la generació de riquesa i per a la recuperació econòmica. No ens amaguem: hem fet lobby a Madrid perquè els altres partits assumissin la llei de morositat com també hem impulsat una línia de crèdit de l’ICO de vint mil milions d’euros per donar liquiditat a la tresoreria de les pimes i dels autònoms. Hem de reconèixer que aquí no hem aconseguit els nostres propòsits, però ni desistim ni defallim: seguirem fent lobby fins assolir-ho.

Duran i CiU fan lobby a Madrid perquè sempre hem defensat els interessos de Catalunya. Montilla ho sap prou be. No varem dubtar a defensar les declaracions que quan era president va realitzar i va proposar que s’aprovessin al Parlament sobre la sentència contra l’Estatut. També llavors varm fer lobby. La llàstima és que no ens van acompanyar els vots del PSC, de Carme Chacón que a Madrid es va plegar als interessos del PSOE de Zapatero i Rubalcaba.

També vam fer lobby del govern de la Generalitat en defensar el fons de competitivitat que li correspon a Catalunya. Malauradament, tampoc en aquesta ocasió vam obtenir el suport dels socialistes catalans que de nou van votar contra els interessos del país.

Que ningú no ho dubti. Seguirem fent lobby. Si tenim prou força i CiU pot ser decisiva, podrem ser més eficaços, però en tot cas perseverarem en la nostra defensa de Catalunya perquè el nostre compromís, la nostra raó de ser, no és altre que els interessos de Catalunya d’acord amb el nostre programa electoral, i no defallirem.

Marta Llorens, vicepresidenta portaveu d’Unió Democràtica de Catalunya

Share and Enjoy

CiU avisa el PP que aconseguir el pacte fiscal no pressuposa un pacte de legislatura

BARCELONA, 18 Sep. (EUROPA PRESS) -

La vicepresidenta d’UDC i cap de campanya de CiU, Marta Llorens, ha avisat el futur Govern que sorgeixi de les eleccions generals del 20 de novembre que aconseguir el pacte fiscal no pressuposa un pacte de legislatura.

“Pot arribar el pacte fiscal sense que hi hagi un pacte de legislatura, però asseguro que no hi podrà haver pacte de legislatura si prèviament no hi ha pacte fiscal”, ha advertit en una entrevista a Europa Press, després que totes les enquestes pronostiquin una victòria electoral del PP.

És més, segons Llorens, el pacte de legislatura és descartable si el PP a més no esmena la seva actitud per la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l’Estatut i la seva posició en la immersió lingüística, entre d’altres “línies vermelles”.

Tot i això, la dirigent democratacristiana és conscient que els populars podrien aconseguir la majoria absoluta, per la qual cosa la capacitat de CiU d’influir i de convertir-se en imprescindible a les Corts passa pel resultat que obtingui en les generals.

“Si ens necessiten poc, tenim el risc que ens ofeguin. Si ens necessiten molt, tenim l’oportunitat de contribuir que el Govern de la Generalitat pugui agilitzar la sortida del túnel dels catalans”, ha sostingut Llorens, que, amb tot, considera que Espanya viu una situació tan delicada que el PP necessitarà arribar a acords de cara a Europa, més enllà de la possible majoria absoluta.

Ha remarcat que actuaran amb “responsabilitat però amb extrema fermesa” a l’hora d’arribar a acords: “Hauran de respectar els compromisos electorals de CiU si volen acords puntuals, com les mesures contra la crisi, la generació de feina, el pacte fiscal i la dignitat de Catalunya”.

Aquest, segons Llorens, és el valor que pot aportar CiU a les Corts, tenint en compte que són els “únics” amb opció a tenir grup propi.

CiU, VOT ÚTIL

Per aquesta raó, i per aconseguir frenar una possible majoria absoluta del PP, ha defensat que CiU és l’”únic vot útil” en pro dels interessos dels catalans.

Segons la seva opinió, ha quedat demostrat que votar els socialistes serveix de poc i votar el PP va en contra dels interessos de Catalunya: “Tant si governa el PP o el PSOE, la seva prioritat no és Catalunya. La prioritat de Carme Chacón era ser presidenta de l’Estat, no de Catalunya ni dels catalans”.

A l’espera que transcendeixin les llistes electorals, Llorens ha apostat perquè Josep Sánchez Llibre repeteixi com a número 2 d’UDC –i ocuparia el sisè lloc a la llista de CiU per Barcelona–.

En la defensa dels interessos catalans que CiU vol abanderar, situarà la lluita contra la crisi, el pacte fiscal, la defensa de la identitat catalana i donar opció de continuïtat al “canvi” iniciat el 28 de novembre com els eixos de la seva campanya electoral, tot i que Llorens no ha revelat si el lema electoral anirà en aquesta línia.

Ha confirmat que hi haurà un lema de precampanya, que es donarà a conèixer a principis d’octubre, i el de campanya transcendirà els primers dies de novembre.

Amb un pressupost de campanya que no superarà el del 2008 per la conjuntura econòmica, Llorens ha explicat que el president de la Generalitat, Artur Mas, participarà en el míting inaugural, central i final, i que la seva participació en altres actes queda supeditada a les seves responsabilitats com a president.

Share and Enjoy

Entrevista a La Razón

Share and Enjoy

Entrevista a El Mundo

Share and Enjoy