Els socialistes ja ens tenen acostumats a un estil particular en campanya electoral, però el que han fet amb el seu darrer espot electoral demostra que la seva desvergonya no té límits. Tothom, de forma unànime, incloent-hi els metges han rebutjat un espot que utilitza la mort com a arma electoral, fins al punt que la pròpia candidata Chacón ha hagut de demanar la seva retirada. Ara bé, sabent el poc que pintaran després de les eleccions és evident que han volgut aplicar-se la màxima de que millor que parlin malament d’un a què no hi parlin. Però malgrat la retirada del vídeo, Chacón encara insisteix i afirma que després de les eleccions CiU donarà el cop de gràcia a la sanitat. Quina barra! Enfront la manca d’idees, de projecte i de perspectives aquest és el seu únic argument, oblidant que si ha calgut fer ajustos és perquè ells van buidar la caixa. Les retallades poden tenir conseqüències, però el que els socialistes obliden, sobretot, és que ells en són els responsables.

Share and Enjoy

La crisi econòmica indubtablement està tenint efectes a nivell social. Cinc milions d’aturats i un milió i mig de llars amb tots els seus membres a l’atur en el conjunt de l’estat evidencien un panorama negre i un notable retrocés social. Catalunya, que ha estat capdavantera en moltes polítiques socials, no se n’ha lliurat. L’ herència del tripartit amb un dèficit de 8.350 milions d’euros l’any 2010 que va situar les finances públiques al límit de la fallida. I per sortir d’ aquesta delicada situació el nou Govern de la Generalitat es va veure obligat a aplicar ajustos econòmics per valor de 2.680 milions. Però si Catalunya hagués disposat d’un règim de Pacte Fiscal que suposaria 16.000 milions d’euros més cada any, uns milions que ara surten dels nostres impostor i mai no ens són retornats, no haguéssim arribat a aquesta situació límit i, per tant, tampoc no s’hagués hagut de retallar. I no només això, sinó que encara disposaríem de més recursos per aprofundir en les polítiques socials. És evident doncs que com a catalans ens convé reivindicar el Pacte Fiscal. No és una dèria nacionalista és una qüestió de justícia social. Sorprenentment CiU és la única força que aposta per aquesta via mentre que PP i PSOE, que diuen estimar-se Catalunya neguen aquesta possibilitat que ha de contribuir a millorar el benestar dels catalans. Cal que el dia 20 de novembre CiU sigui prou forta per garantir les polítiques socials. I la política social que CiU vol per a Catalunya passa pel pacte fiscal però si ni PP ni i el PSOE no s’avenen seran els principals responsables del nostre dèficit social.

Share and Enjoy

Ahir al vespre vam tenir l’ocasió de veure el debat entre Rajoy i Rubalcaba, un debat del que CiU, la tercera força política al conjunt de l’estat va ser exclosa malgrat els esforços i les demandes reiterades que vam fer perquè comptessin amb la nostra presència. Però no només no ens van negar la possibilitat de plantejar les nostres propostes sinó que en el decurs del debat van ningunejar Catalunya. Al llarg de les gairebé dues hores que va durar, ni una sola vegada van fer esment de Catalunya. Ni tan sols una. Després d’això, de debò algú se’ls pot creure? Algú se’ls pot creure quan diuen que estimen Catalunya o quan diuen que per a ells Catalunya és una prioritat? Només s’estimen Catalunya i és una prioritat perquè saben que cap partit no pot guanyar unes eleccions a Espanya sense obtenir un bon resultat a Catalunya. Ja ho diuen en castellà, por interés te quiero Andrés. Volen els vots dels catalans perquè saben que sense ells no guanyaran. I també volen seguir quedant-se amb els nostres diners, per això cap d’ells no va dir ni una sola paraula del pacte fiscal. Per això del debat en traiem que ens volen per pagar i callar. Però també en traiem, malgrat no hi ser-hi, que CiU és la única força que s’interessa per Catalunya i pels catalans. Convé doncs que tinguem molt clar aquí qualsevol vot a PP o a PSOE és un vot que no defensarà els interessos dels catalans i fins i tot un vot que serà utilitzat moltes vegades en contra dels interessos de Catalunya. Serà un vot per pagar i callar.

Share and Enjoy

Mentre el PSOE és nega a parlar de pacte fiscal perquè diu que el finançament de Catalunya ja és prou bo (sic), el PP diu que no és moment de parlar-ne perquè el que tenim per endavant és afrontar la crisi i crear ocupació. Estic completament d’acord amb la segona part de la premissa: cal dedicar tots els esforços a generar ocupació, però precisament perquè aquest és el primer objectiu de CiU el que necessitem a Catalunya és el pacte fiscal.

No pot ser que cada família catalana vegi com de tot el que paguen hi ha 12.000 euros que no retornen a Catalunya. Aquest és un abús que cal eradicar. Per això el nostre model de finançament passa perquè Catalunya recapti tots els seus impostos i aboni a la resta de l’Estat una part acordada amb antelació. S’ha d’acabar haver d’anar pidolant allò que és nostre, allò que generem els catalans, allò que ens pertoca i que se’ns nega sistemàticament
.
Espanya ha escanyat tant Catalunya que ara no hi ha altre solució un entesa en la fiscalitat. Aquest és el nostre gran objectiu, la gran aposta que CiU vol oferir a tots els catalans. No és un objectiu nacionalista, ni tan sols partidista sinó un objectiu que permetrà millorar la vida diària de tothom que viu a Catalunya.

Sense l’abús que ara suportem, la situació seria complicada, però ni de bon tros tan catastròfica com la que ens han deixat. Amb aquest 12.000 euros més per família, fer front al deute seria bastant menys onerós i les politiques d’austeritat que per responsabilitat hem hagut d’engegar des del govern de la Generalitat no serien tant exigents per a ningú.

A Catalunya el 20-N, es decideix alguna cosa més que portar Rajoy o Rubalcaba a La Moncloa. El que es decideix és si volem que d’una vegada s’acabi la discriminació fiscal a que ens sotmeten als catalans o si ja ens està be que abusin del nostre esforç i de la nostra capacitat per generar riquesa.

Catalunya té l’oportunitat de donar força a l’única veu que defensa els seus interessos sense haver de passar comptes a les seus de Madrid. Aquesta veu és la de CiU. Però l’exigència del pacte fiscal no implica desentendre’s dels problemes de l’Estat. Al contrari, sempre que calgui ajudarem al proper govern. Sempre ho hem fet, especialment en situacions de dificultat però ho farem amb una premissa clara: no renunciarem mai al pacte fiscal perquè el nostre primer objectiu es millorar les condicions dels catalans, de tots, sense distinció. Aquesta fermesa en la nostra reivindicació és també la nostra força. Si Espanya vol remuntar la crisi necessita Catalunya com a locomotora econòmica. No n’hi ha d’altre. Però convé recordar que la gallina dels ous d’or morta no serveix ningú.

Article publica a e-noticies.

Share and Enjoy

Per entendre la importància del pacte fiscal per als catalans només hem de preguntar-nos una cosa: ¿amb 12.000 euros més cada any, les famílies catalanes podrien ser més optimistes
davant la crisi? Si la resposta és que sí, acaben de definir quina és la importància del pacte fiscal per a la societat catalana perquè és exactament aquesta quantitat (12.000 euros l’any per família) els que els catalans paguem de més a Espanya, és a dir el que no se’ns retorna.

Les xifres mostren la magnitud de l’abús i expliquen la insistència amb la qual CiU reclama el pacte fiscal. Amb aquests diners que ara ens neguen, es garantirien els serveis, es podria accelerar la construcció del Corredor del Mediterrani, (fa fredor veure com tant PP com PSOE el defensen tèbiament i ja estan minimitzant les inversions i la seva necessitat per destinar-les a les comunitats a les quals sempre han beneficiat perquè es allí a on tenen més vots captius). Amb més recursos també es podrien garantir millor els serveis socials que facilita l’Administració sense sacrificis innecessaris.

Els catalans, davant les eleccions del 20-N, s’han de preguntar perquè el PP i el PSC van en contra dels que ens interessa als que vivim i treballem a Catalunya; perquè s’oposen al pacte fiscal; perquè no fan una aposta decidida pel corredor del Mediterrani i perquè ens regategen les infraestructures que farien més competitiva Catalunya i per extensió Espanya. També s’han de preguntar com és possible que socialistes i populars hagin votat sempre junts, sense cap tipus de pudor, contra els interessos dels catalans. Ho han fet en negar-nos la transferència dels aeroports del Prat, de Reus, de Girona o de Sabadell. També en limitar la capacitat de gestió autònoma dels ports de Barcelona o Tarragona. Sempre han votat en contra dels interessos econòmics de Catalunya sense oblidar la seva reforma amb nocturnitat i traïdoria de la Constitució limitant l’autonomia financera de Catalunya.

Són temps massa difícils com per continuar aguantant l’abús al qual Catalunya és sotmesa. Malauradament, en aquest terreny no hem notat cap diferència entre PP i PSOE. Per això, s’equivoca qui creu que a casa nostra el 20-N es decideix entre Rajoy i Rubalcaba. El que realment decidirem els catalans el 20-N és el futur de Catalunya i la possibilitat d’encetar una nova relació fiscal més justa i sobretot no abusiva. Aquesta possibilitat només la defensa Convergència i Unió. Això és el que ha de quedar clar a tots els catalans. A CiU no oferim la lluna, ni prometem miracles, ni venem sopars de duro, simplement exigim el que ens toca per poder oferir als catalans el que els catalans s’han guanyat amb el seu esforç i el seu treball.

Article publicat a Catalunya Press

Share and Enjoy

Catalunya és molt més que dos

El PP i el PSOE, els dos partits que sempre fan veure que estan com a gat i gos, han tornat a demostrar que hi ha una cosa en la qual sempre estan d’acord: menystenir la realitat plurinacional d’Espanya i tractar de mostrar una uniformitat que s’allunya de la realitat social. El darrer exemple d’aquesta manera de fer el trobem l’acord per a fer un debat a dos entre Rajoy i Rubalcaba que margina a la resta de partits, però sobretot a CiU i també al PNB.

Aquest serà un debat que no respon a la realitat i molt menys a la necessitat que tindrà el partit vencedor, guanyi qui guanyi, d’arribar a acords amb CiU, no tant perquè els nostres vots siguin decisius -que volem que ho siguin-, sinó perquè la nostra influència, el nostre saber fer i la nostra responsabilitat faran que ens hagin de venir a buscar en moltes ocasions. Venen temps molt difícils i guanyi qui guanyi les eleccions necessitarà moltes vegades el concurs del PNB i de CiU.

Estem convençuts que obtindrem millors resultats que en l’anterior legislatura. Això farà que la nostra veu sigui encara més representativa i més forta a l’hora de defensar els interessos de Catalunya, però també els de la resta de l’Estat, perquè si Catalunya va bé, Espanya anirà be. És per això que aquest debat a dos amaga la realitat, ignora una veu potent a Catalunya, la que significa CiU. És una expressió més del concepte centralitzador i uniforme que el PP i el PSOE tenen d’Espanya i de la realitat espanyola.

Però, malgrat aquesta volutat deliberada de menystenir la pluralitat i d’ignorar les realitats polítiques de Catalunya i del País Basc, sabem que a partir del 21 de novembre la gent no anirà a buscar a Rajoy o Rubalcaba, sinó que ens vindrà a buscar a nosaltres per defensar els seus interessos i per buscar solucions als seus problemes, no només a Catalunya, sinó al conjunt de l’Estat. Perquè si una cosa tenen clara els que busquen solucions a la greu crisi que patim és que en CiU es pot confiar, perquè sempre els ha dit la veritat i sempre ha ofert propostes davant les dificultats.

Article publicat a Catalunya Press

Share and Enjoy

El titular no és una fórmula matemàtica, ni una equació infalible per solucionar tots el problemes. Només vol ser la manera amb la que CiU vol apropar-se a tothom. En una campanya electoral es tracta és de fer arribar el missatge a tothom aprofitant tots els instruments i mitjans que tenim al nostre abast. Naturalment les noves tecnologies també ens han d’ajudar.

L’eslògan + x cat sintetitza el que CiU defensarà a la propera legislatura. Més autogovern, més ocupació, més activitat productiva, més i millor finançament, en definitiva, una millor i major defensa dels interessos dels catalans perquè -això és fonamental- si aconseguim més per a Catalunya aconseguirem més per a cadascun dels catalans.

Volem fer arribar les nostre propostes des de les tribunes clàssiques (premsa escrita, ràdio, televisió, mítings, trobades…) i des d’internet. A la xarxa hi podreu trobar el web el candidat www.duran2011.cat. Aquest web tindrà, entre d’altres continguts, audiovisuals de persones públiques o anònimes, que coneixen el nostre candidat, Josep A. Duran i Lleida i que ens parlaran del seu perfil més personal. Volem oferir la vessant més humana del polític millor valorat arreu del país. No volem que el missatge de CiU es redueixi a un reguitzell de propostes sinó que volem posar-hi nom i rostre a aquestes mesures per fer-les més entenedores, més properes i sobretot per dotar-les de la credibilitat que es mereixen. Això només ho pot fer qui és creïble, proper i, capaç de defensar dels interessos de tots els catalans, com ha demostrat a bastament. Per això volem donar a conèixer la vessant més personal de Duran i Lleida.

Apropar la política i els polítics als ciutadans és un objectiu bàsic de la nostra campanya i utilitzarem tots els instruments per aconseguir-ho. Les eines 2.0 del candidat Duran també inclouran el twitter @CiUDuran2011 a través del qual interactuaran l’equip de campanya del candidat i naturalment, el propi candidat. Un twitter que inclourà la novetat que anomenem el post-twitt: un diari, un post-it escrit de la seva a mà. I si parlem de noves formes de comunicació no oblidem el Facebook Josep A. Duran i Lleida, que a més a més de l’activitat del candidat, facilita l’accés al seu canal Youtube i al Flickr i incorpora una agenda, articles i les cartes setmanals que escriu des de fa anys.

Són moltes les maneres d’adreçar-nos a tots els catalans durant la campanya. L’objectiu és arribar a tothom i transmetre que CiU té el compromís d’ aconseguir més per a Catalunya i més per als catalans. Estem convençuts que només CiU pot fer-ho sense servituds, ni peatges cap a ningú perquè nosaltres només ens devem als catalans. Us convidem a entrar a www.duran2011.cat i a @CiUDuran2011. Que a la propera legislatura aconseguim + x cat, sobretot depèn de tu.

Article publicat a e-notícies

Share and Enjoy

Hi ha qui renega de les campanyes electorals i argumenta que només serveixen per veure qui la diu més grossa, ja que moltes vegades estan farcides de quimeres, utopies i promeses inabastables i sovint irresponsables. Una bona mostra són les promeses de socialistes i populars quan asseguren que ho arreglaran tot i que els altres faran del país un erm irrecuperable. Són tan irresponsables que parlen com si la crisi i l’atur la poguessin arreglar d’un dia per l’altre i com si poguessin fer-ho ells sols.

A CiU no ho veiem així. Sabem, que ens costarà molt superar la situació actual, però no tenim cap dubte de què ho aconseguirem. No tenim receptes màgiques ni esperem cap miracle, només podem oferir propostes concretes, com ara ajudar amb efectivitat als emprenedors per generar ocupació. Per això CiU proposa una llei per a l’emprenedoria que busca incrementar el nombre d’emprenedors del país, i per tant, les persones que poden crear nous llocs de treball. Dit així, pot semblar una promesa més, però com que volem passar de la potència a l’acte l’acompanyem de mesures fiscals innovadores i de mesures administratives que permetin alleugerir la burocràcia. No pot ser que l’Administració posi pals a les rodes i dificulti el naixement d’una empresa. Ara bé, de ben poc servirà tot plegat si no s’acompanya d’eines per al finançament.

Sabem, que és necessita un pla de xoc i el tenim. Un pla de xoc que incentivi els crèdits ICO a base de les partides de 20.000 milions d’euros destinats a donar liquiditat a les empreses, i que no s’han gastat. Un pla de xoc que generi ocupació i que faciliti que els treballadors a l’atur puguin capitalitzar el 100% de la prestació per muntar un nou negoci. I també vol dir que els autònoms que contractin un primer treballador tinguin com a incentiu l’exempció de les quotes a la Seguretat Social. Així sí que s’ajuda al seu finançament.

Però a banda d’aquestes mesures també creiem que hem de fer especial èmfasi en la defensa dels valors de l’emprenedoria. Ens hem d’espolsar els complexos i reivindicar el valor del risc i el valor dels emprenedors. En la nostra societat qui fracassa en un empresa queda estigmatitzat. I en això ens equivoquem. Hem d’abandonar aquesta concepció i recordar que moltes grans figures han assolit l’èxit després del fracàs. Convé reconèixer el valor dels cauen, el risc que assumeixen i ajudar-los perquè puguin tornar-se a aixecar.

Aquestes són totes elles accions concretes, possibles i realistes que servirien per reduir les elevadíssimes xifres d’atur que creixen mes a mes. Des de CiU no prometem cap miracle però sabem que mica en mica s’acaba omplint la pica.

Article publicat a Catalunya Press

Share and Enjoy

Si una cosa hemos de tener presente los catalanes es que nadie defenderá los intereses de Catalunya si no lo hacemos nosotros. Demasiado a menudo oímos, desde tribunas interesadas, lo que toca o lo que no toca reivindicar cuando quien lo hace es Catalunya. La crisis económica sirve de coartada cuando de lo que trata es de minimizar y de reducir los derechos adquiridos por Catalunya. En estos tiempos es frecuente oír que con la que está cayendo no es momento de defender la inmersión lingüística, ni el pacto fiscal, ni las señas de identidad características de nuestro país. Todo ello aderezado con la coletilla de que ahora la labor debe ser otra y que otras son las prioridades. Aceptar este argumento es un error, un inmenso error, demasiadas veces compartido por buena parte de la sociedad catalana.

Hay que hablar claro: el pacto fiscal que CiU reivindica no es una cuestión nacionalista, ni un capricho de tal o cual formación política. El pacto fiscal afecta a todas las personas que viven en Catalunya Cuando hablamos de pacto fiscal también nos referimos a justicia fiscal y a un reparto más equitativo y menos oneroso para el conjunto de la sociedad catalana. Estamos hablando de una reclamación que debería estar en la agenda de todo aquel que defienda los intereses de Catalunya, aunque sea difícil reconocerlo en plena vorágine electoral como la que nos encontramos.

Si creemos que estos tiempos de gravísima crisis económica no son momento para esta reivindicación no solo nos equivocaremos sino que también condenaremos a las futuras generaciones. Hemos visto como en épocas de bonanza nadie ha movido ni un dedo para mejorar y equilibrar las balanzas fiscales. Ahora los catalanes hemos de reivindicar el pacto fiscal sin complejos y sin tibieza, porque se trata de justicia social. Porque el pacto fiscal supone, en definitiva, recursos para impulsar la economía productiva, para apoyar a los autónomos y las PYMES, para generar ocupación y para garantizar las políticas sociales y la protección a aquellos que más lo necesitan.

Este es tan buen momento como cualquier otro para defender a Catalunya con el agravante que ahora sufrimos de una manera mucho más evidente el abuso fiscal de que somos victimas. Que nadie se llame a engaño. Nadie vendrá desde Madrid o desde Europa a luchar por nosotros. Esta es nuestra lucha, este nuestro país y estos lo intereses que defendemos para hoy y para mañana, para nosotros y para nuestros hijos. Hay que dar un salto en lo social, en lo identitario y en lo económico. No hacerlo significará seguir tolerando la injusticias y postergando el crecimiento de Catalunya como sociedad y como país. En nuestras manos está cambiarlo.

Article publicat a El Mundo.

Share and Enjoy