Espai obert i lliure de reflexions
Header image

Quant parlem de finances ètiques, de inversions socialment responsables així com de  responsabilitat social de les empreses,parlem de realitats diferenciades però interrelacionades que cal contemplar de manera global.

Hi ha entre aquest conceptes, el meu entendre, un element comú que les vincula, el fet de compartir un mateix punt de vista pel que fa al concepte de  creixement.

Parlar de finances ètiques de ISR i de  RSE és parlar de com una societat més justa, amb una distribució més equilibrada dels ingressos pot tenir un millor creixement.

De com pot haver un creixement que harmonitzi el rendiment econòmic i el rendiment social. De com el creixement pot millorar la qualitat de vida de totes les persones a curt, però també a llarg termini.

Es parlar de que les decisions diàries, quotidianes d’estalvi i inversió individual poden acabar influint en el món financer, empresarial, social i institucional.

Parlar de  finances ètiques, de ISR, de RSE es parlar en definitiva d’introduir criteris ètics, valors, en el model econòmic, i per tant introduir elements de transformació de la nostra societat.

Ahir vaig tenir l’oportunitat de compartir,de dialogar convidada per FETS amb ONGS, Bancs Ètics, Associacions…  al voltant de totes aquestes qüestions.

Vinc a la conclusió que conceptualment és ben senzill, i que aquesta aparent simplicitat es on radica la força del plantejament, però avui per avui, la realitat va per altres camins, que estan demostrant poca solidesa. S’obra, doncs, una oportunitat que entre tots hem de saber aprofitar.

Share and Enjoy

Divendres passat va tenir lloc al carrer Nàpols 35 de Barcelona una  reunió entre el PSC i UDC, una reunió que ha aixecat molta polseguera i que tot apunta, malauradament, que ho continuarà fent, si no es posa seny.

Sorprèn veure com certa classe política s’escandalitza pel fet que partits polítics catalans es reuneixin per parlar d’allò que ens afecta a tots:

La crisi econòmica.

El finançament de Catalunya, element cabdal per alleugerir les conseqüències de la crisi, que és i serà realment dolorosa .

La sentència del Tribunal Constitucional sobre el nostre Estatut, que sempre hem defensat com a constitucional. I no crec que ajudi el prejutjar un altre escenari.

Ara bé, si algun dia arriba una sentència adversa, ¿algú pot dubtar que la millor resposta que pot donar Catalunya no és la del major consens possible entre tots els que defensem el contingut i la constitucionalitat de l’ Estatut?

Sempre he cregut que l’alçada política, com la personal, es demostren en temps de dificultats, i això implica aparcar legítimes aspiracions personals i partidistes i contribuir a donar respostes efectives als problemes de les persones.

O és que hi ha quelcom que angoixi més que no poder arribar a final de mes?, o no poder pagar l’hipoteca on s’aixopluga la teva llar? O no poder continuar donant als teus el mateix nivell de vida que han tingut fins fa pocs mesos? Això és, al meu entendre, una autentica situació d’excepció.

Hi ha moments en la història dels pobles que el patriotisme es demostra practicant la generositat i no furgant en les debilitats.

D’altra banda des del punt de vista estratègic, en cap cas vull seguir veient la força política majoritària del país reduïda a l’ ostracisme que implica la impossibilitat de pactar amb ningú.

Obrir ponts de diàleg amb d’altres partits polítics catalans no pot ser considerat un acte descabellat, sinó tot el contrari i que ningú no pateixi: fa 77 anys que sabem que diàleg no implica renúncia. Fa 77 anys que ningú ens marca el pas.

Share and Enjoy

Avui inicio un nou repte.

Ara que tinc menys temps que mai, que gairebé  creia que se m’havia  passat l’arròs d’introduir-me en el món de les noves tecnologies, poso en marxa un bloc.

Molt probablement la culpa la té la meva filla, que s’enganxa a l ‘ordinador com jo m’enganxo a un llibre.

Algunes vegades, certament poques, m’explica amb qui parla, un món d’amistats que es comuniquen, reflexionen, opinen, discrepen, pensen i creixen.

Ara que tinc menys temps que mai, vinc a la conclusió que un bloc, bé em pot servir  per brindar-me l’ oportunitat de pensar, opinar, reflexionar, discrepar, escriure i créixer.

I vull fer-ho compartint-ho amb vosaltres, amb tots aquell@s que per voluntat o casualitat us connecteu amb martallorens.cat

Benvinguts i benvingudes, avui comencem  el repte de créixer junts.

Share and Enjoy

Marta Llorens lamenta “errors flagrants” del Conseller en les seves explicacions avui en Comissió, que “demostren què poc està treballant el Departament en aquesta matèria”

La diputada del Grup Parlamentari de Convergència i Unió, Marta Llorens, ha rebut avui resposta a dues preguntes orals dirigides al Conseller Saura, que va presentar al Parlament el mes de novembre de 2007.
En una reunió de la Comissió sobre els Drets de les Dones, celebrada aquest matí al Parlament abans del Ple, Marta Llorens ha rebut respostes “vagues i sense concreció” als seus plantejaments sobre els protocols de valoració que utilitza el Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació per avaluar la perillositat dels agressors que exerceixen violència masclista i sobre la previsió del Departament per implantar un sistema de control electrònic per a la protecció de les víctimes de violència masclista.
Llorens ha lamentat “el gran retard amb que el Conseller ha donat resposta a aquestes preguntes”, però sobretot ha lamentat que “les seves respostes han evidenciat el seu poc coneixement sobre aquests temes i, per tant, la seva poca implicació”.

La diputada nacionalista ha destacat, que “el Conseller no pot confondre les polseres de control electrònic per a la protecció de les víctimes de la violència masclista amb els serveis de teleassistència destinats a les mateixes víctimes”, com ha succeït en la seva resposta, i ha insistit, que “si aquest és el grau de desconeixement del Conseller, no podem pensar en cap moment que el Departament està treballant realment en aquesta matèria”.

Llorens ha recordat a Saura, que el tema de les polseres electròniques es va començar a treballar l’any 2003. L’any 2004 el Parlament de Catalunya va aprovar una iniciativa impulsada per CiU, que instava el Govern a estudiar amb la màxima celeritat, el sistema electrònic que s’adeqüés millor a les necessitats de protecció de les víctimes de violència masclista, per tal de donar compliment a la Llei del Codi Penal, que estableix la possibilitat de comprovar el compliment de les ordres d’allunyament mitjançant aparells electrònics. Aquell mateix any, la Consellera d’Interior, Montserrat Tura, i el Conseller de Justícia, Josep Maria Vallès, van iniciar l’estudi de sistemes possibles.

Però Llorens ha lamentat, que “avui, quatre anys més tard, el Conseller Saura ens diu que considera poc fiables aquests sistemes i que cal debat sobre el tema. Què ha fet el Govern en aquests quatre anys?”.
Marta Llorens ha recordat al Conseller, que “altres CCAA com Madrid van implantar aquest sistema electrònic l’any 2005 i han qualificat els resultats de molt positius” i li ha exigit que “prioritzi aquest tema, perquè el risc 0 no existeix, però els sistemes electrònics de control incrementen el sentiment de protecció de les víctimes i la garantia de seguretat, dos aspectes de per sí prou positius i importants”.

D’altra banda, respecte a la implantació de nous sistemes de valoració de la perillositat dels agressors, Marta Llorens també ha qualificat de “poc eficaços” els protocols actuals que utilitzen els Mossos d’Esquadra, que es limiten a establir tres graus de perillositat, en funció de les respostes de les víctimes, tal com ha explicat el Conseller.

La diputada nacionalista ha destacat, que “actualment molts països estan utilitzant sistemes de valoració de risc molt fiables, que destaquen ítems concrets amb els quals es pot determinar el perfil d’un agressor capaç de provocar mort”.

Marta Llorens ha reclamat al Conseller Saura, que “el seu Departament estudiï la possibilitat d’avançar en aquesta línia, perquè permet una important tasca de prevenció”.

En definitiva, Llorens ha reclamat a Saura “implicació i prioritat en els temes de violència masclista”, perquè “mentre vostè acumula retards en les decisions, les enquestes no demostren la reducció de casos i víctimes que caldria esperar”.

Share and Enjoy