Espai obert i lliure de reflexions
Header image

Aquesta setmana hem conegut les xifres del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques sobre el dèficit de l’any 2011 que s’ha situat a Catalunya en el 3,72% del PIB. Evidentment, aquesta és una mala notícia, molt més tenint en compte que des de l’administració catalana s’ha actuat amb responsabilitat i s’han fet grans sacrificis per acomplir l’objectiu fixat. Malauradament, no s’ha aconseguit i no s’aconseguirà mentre el govern de l’Estat no pagui el que deu.

Si el govern de l’Estat hagués pagat a Catalunya els 759 milions que ens deu a tots els catalans d’acord amb la Disposició Addicional Tercera de l’Estatut i si hagués complert el seu pagament pel Fons de Competitivitat, hauríem assolit l’objectiu del dèficit ja que hagués quedat en el 2,6% del PIB. Obviant això, és molt fàcil pel govern central presentar els comptes i carregar a la resta d’administracions el desviament del dèficit. Es molt fàcil, però terriblement injust i deslleial.

Una vegada més, els fets demostren el maltractament fiscal a què està sotmesa Catalunya. I una vegada més és fa palesa la necessitat d’assolir el pacte fiscal i que la Generalitat pugui administrar els diners del catalans. No hi ha cap altre indret a tot Europa on el desequilibri fiscal arribi al 9% del PIB. Amb molt menys aquests dies han transcendit les queixes dels landers alemanys més rics, com Baviera que té un desequilibri del 4,4%. Curt i ras, es queixen per pagar la meitat del que paguem tots els catalans.

Cada dia és més evident que és imprescindible avançar en el pacte fiscal per corregir la situació i per no continuar penalitzant el conjunt de la societat catalana. Som els que més paguem i els que amb gran sentit de la responsabilitat més sacrificis hem fet. Per això no hi ha dret que, per culpa dels impagaments de l’Estat i dels seus incompliments, no haguem assolit els objectius. No ens ho mereixem. Per aquest motiu, des de CiU exigim que aquesta sigui la legislatura del pacte fiscal. I si Espanya vol millorar les relacions amb Catalunya, ho té fàcil: pot començar acomplint els acords i pagant el ens que deu.

Article publicat a Catalunya Press.

Share and Enjoy

Aquest dimarts s’han fet públiques les xifres de dèficit de l’any 2011 que han situat el de Catalunya en el 3,72% del PIB. És una dada negativa. Si tenim en compte que Catalunya ha fet els seus deures, que ha reduït la despesa com mai s’havia fet i que ha demanat sacrificis als ciutadans en tots els àmbits, és molt indignant que el resultat final sigui el que facilita el Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques.

Tanmateix l’explicació es ben fàcil. Manifestament, el govern estatal ha incomplert les seves obligacions envers Catalunya i els catalans i s’ha negat a pagar els 759 milions que ens deu d’acord amb la Disposició Addicional Tercera de l’Estatut. I també s’ha negat a abonar els 1.450 milions d’euros del Fons de Competitivitat. Si el govern espanyol hagués acomplert els seus compromisos, el dèficit català seria del 2,6% i s’haurien assolit els objectius.

És molt difícil fer quadrar els comptes -per no dir impossible-, i més en una situació de crisi tant dura com l’actual, quan una de les parts, la que té els diners, no compleix les seves obligacions. Un cop més, l’Estat ha tornat a actuar de forma deslleial i irresponsable, i aquesta és la raó per la qual la xifra de dèficit ha estat més elevada de la prevista.

Tot plegat és molt frustrant. El govern català ha actuat amb responsabilitat i ha adequat la despesa al nivell d’ingressos, a diferència del que va fer el tripartit en els anys 2009 i 2010, quan els efectes de la crisi ja es notaven amb força i va seguir gastant més diners dels que tenia. Per aquest motiu, en els anys 2011 i 2012 ha calgut fer un esforç extraordinari per reequilibrar les finances.

Els impagaments del govern espanyol i els resultats a què ens aboquen demostren que Catalunya necessita un nou model de finançament que permeti a la Generalitat gestionar els diners dels catalans. No ens cansarem de repetir que, si Catalunya disposés d’un model de finançament com el pacte fiscal, no només podríem complir els objectius de dèficit establerts, sinó que no haurien estat necessaris els ajustos dels anys 2011 i 2012, que tants sacrificis ens costen a tots. Per tot plegat, des de CiU exigim el pacte fiscal. Catalunya i els catalans se’l mereixen.

Article publicat a e-notícies.

Share and Enjoy

Tancant la porta a pactar amb el govern de la Generalitat, el PSC s’ha tornat a equivocar. I no és la primera vegada. Es va equivocar quan era al govern i no va actuar amb responsabilitat i ara ho fa des l’oposició. El PSC, malgrat el canvi de direcció, sembla que continua optant per no assumir responsabilitats. Estan en el seu dret. És evident que hi ha moltes diferències entre el que propugnem des de Convergència i Unió i el que defensen els socialistes. També n’hi ha moltes en molts temes entre el que vol el PP i el que vol CiU. Però mai han de ser un escull insalvable quan les necessitats del país reclamen unitat, fermesa i compromís amb la governabilitat. Per això si hi ha algú que ha donat ales al protagonisme del PP ha estat el PSC que s’ha negat a negociar els pressupostos amb el Govern i que ha optat altra vegada per posar-se al carrer darrere les pancartes en lloc d’assumir responsabilitats i de ser capaç de pactar decisions necessàries.

Des de CiU no ens cansarem de repetir que la nostra prioritat és Catalunya i tots els seus ciutadans i que no ens tremolarà el pols a l’hora de prendre decisions necessàries per treure el país del pou en el qual la crisi global i la pèssima gestió dels anteriors governs ens han ficat. I tampoc no ens cansarem d’estendre la mà a tothom perquè la gravetat de la situació així ho requereix i perquè cal governar amb generositat i compromís per aixecar Catalunya.

La legislatura és molt llarga i tant de bo que ben aviat el PSC pugui afegir-se al carro de les actuacions responsables. Però cal que abandoni la cançó de l’enfadós i que deixi de difondre falsedats, com que hi ha un pacte de legislatura amb el PP. Senzillament no és veritat. El govern de CiU no farà pactes excloents ni tancarà la porta a ningú, i molt menys a la segona força política del país. La difícil situació econòmica precisa de tothom. Però no s’entendrà que es posin pals a les rodes quan el que precisament necessitem ara és sumar esforços per avançar el més ràpid possible cap a la sortida de la crisi. Malgrat el seu cop de porta, avui, com ahir, reiterem al PSC que les portes del diàleg de CiU continuen obertes, per a ells i per a tots els que vulguin treballar per aixecar Catalunya.

Article publicat a e-notícies.

Share and Enjoy

No té cap sentit que el PSC acusi el govern de pactar només amb el PP quan ells no han volgut arribar a cap mena de pacte. Han estat ells els qui han cedit tot el terreny de joc al Partit Popular i li han atorgat protagonisme. Altra vegada el PSC s’està equivocant. Ja ho va fer quan va votar en contra dels pressupostos i amb la seva oposició a la reforma de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, i ara ho torna a fer quan suspèn les reunions de la comissió bilateral amb CiU.

Però malgrat la reacció socialista, l’actitud de CiU continua essent la de la mà estesa per negociar amb tothom. No hem tancat amb ningú cap pacte de legislatura, malgrat que hi ha qui s’entesta a afirmar el contrari. No per repetir una mentida, s’acabarà convertint en veritat. El que des de Convergència i Unió volem són acords que permetin sumar el màxim nombre de suports per dur endavant les mesures necessàries per afrontar la gravíssima crisi que vivim.

La legislatura és molt llarga i, encara que avui el PSC ens ha tancat la porta, nosaltres la volem mantenim oberta perquè seguim creient que per a la societat les decisions són millors si són aprovades amb les majories el més àmplies possibles, amb el major consens possible.

En democràcia no hi ha bons i dolents quan es respecten les regles de joc. Hi ha posicions i punts de vista diversos que reflecteixen la pluralitat de la societat. Malament aniríem si no fos així. És cert que ens separen moltes coses del PSC, però també ho és que n’hi ha moltes d’altres que ens separen del PP, i això no ens ha impedit arribar a acords. Nosaltres, malgrat les diferencies, creiem possible i volem arribar a acords amb tothom.

La crisi reclama fermesa, però també generositat. Per això mantenim la voluntat de arribar a pactes amb tothom, però també cal generositat per part de l’oposició. Són temps de màxima responsabilitat perquè són moments de màxima exigència i dificultat. Si el PSC s’ho repensa serà benvingut. Ningú no és sobrer perquè Catalunya ens necessita a tots.

Publicat a Catalunya Press

Share and Enjoy

Molt s’està parlant de l’acord entre CiU i el PP per aprovar els pressupostos i la llei d’acompanyament per al 2012. Totes les opinions són respectables, però la realitat és que Catalunya necessita tenir aprovats els seus pressupostos com abans millor i que l’actual composició del Parlament fa imprescindible l’acord entre grups per aconseguir-ho. Nosaltres no fem estètica, sinó política

Des de CiU hem estès la mà a totes les formacions polítiques, però a l’hora de la veritat només el PP ha demostrat sentit de la responsabilitat i capacitat de compromís suficients com per donar suport al projecte pressupostari. I ara que hem assolit aquest acord, cal recordar que el PP no ha estat el nostre únic interlocutor. També hem negociat amb el PSC i amb ERC, però amb aquests grups no ha estat possible arribar a cap entesa.

L’acord és una notícia positiva perquè suposa aprovar els pressupostos que Catalunya necessita. És un pas important per al país que permetrà portar endavant uns pressupostos difícils en uns temps molt complicats. No són els que voldríem, però són els que toquen si tenim en compte la situació de les finances de la Generalitat i els que permetran que Catalunya pugui enguany protegir l’estructura central de l’estat del benestar i, alhora, acomplir els objectius de dèficit que fixa la Unió Europea.

Tot plegat contrasta amb l’actitud d’algunes forces polítiques que no només no ajuden, sinó que, a més, es dediquen a obstaculitzar la feina del Govern i a posar-se darrere la pancarta a les manifestacions. En aquest sentit, vull manifestar la meva perplexitat i la meva indignació davant l’actitud d’ICV, Solidaritat i Ciutadans que han decidit obstaculitzar l’aprovació de la llei d’acompanyament i l’han portat al Consell de Garanties Estatutàries. És la primera vegada en tot el període democràtic que forces polítiques del Parlament fan un gest tan irresponsable. És irresponsable i molt car ja que tindrà un cost de 50 milions d’euros per als catalans, un cost que ara no ens podem permetre i que defineix perfectament el sentit de país i de responsabilitat dels impulsors d’aquesta iniciativa.

Així mentre uns posen pals a les rodes, des de CiU treballem per treure el país de la crisi econòmica. Per aconseguir-ho, continuem oberts a arribar a acords amb totes les forces politiques perquè segueix intacte la nostra voluntat de sumar els esforços de tothom per dur el país endavant. Mentrestant, no s’ha de perdre de vista que l’acord té efectes sobre la tramitació parlamentària, però que ningú no vulgui veure més enllà perquè en cap cas significa que CiU hagi assolit un pacte estable per a la resta de la legislatura amb el PP.

Article publicat a e-noticies.

Share and Enjoy

A pesar de la crisi i del fet de no gaudir de majoria parlamentària així com de la penosa circumstància d’haver trobat les finances de la Generalitat gairebé en fallida per culpa de la nefasta gestió del tripartit, és evident que el govern de CiU està mostrant dia rere dia la seva capacitat per reconduir la situació i per anar traient el país del forat en el qual és trobava. Una capacitat que es fa palesa en els pressupostos per enguany que mantenen les línies bàsiques que es van marcar des de Convergència i Unió i que no han impedit sumar els esforços i els suports necessaris per aprovar-los en seu parlamentària.

Això no vol dir això que estiguem tancats a altres alternatives. La voluntat del Govern és ara, com el primer dia, estendre la mà a tothom perquè seguim pensant que tothom és necessari per aixecar el país. Sempre és positiu sumar voluntats i molt més en temps de crisi.

En aquest entorn de crisi ha calgut reformar el mercat laboral, una iniciativa que ja fa temps que s’hauria hagut de prendre. A grans trets la proposta del PP va en la línea del que nosaltres considerem correcte, tot i que caldrà conèixer la lletra petita per fer-ne una valoració més acurada. En qualsevol cas en el tràmit parlamentari des de CiU tractarem d’introduir esmenes i propostes per millorar-la.

És una pas en la bona direcció encara que caldrà temps per començar a recollir els seus fruits. Una reforma laboral no genera de manera automàtica i instantània nova ocupació, i ho sabem. Per aquest motiu, CiU presentarà una proposició no de llei per tal d’establir un pla de xoc contra l’atur que permeti des de la seva aprovació revertir la situació i començar a crear ocupació. Per nosaltres això és imprescindible.

Article publicat a Catalunya Press.

Share and Enjoy

El PSOE ha escollit Alfredo Pérez Rubalcaba com al seu nou secretari general. Des d’aquí, vull enviar la meva felicitació al guanyador a qui desitjo molta sort en la seva tasca ja que, malgrat les diferències polítiques i conceptuals que ens separen, la democràcia necessita per al seu bon funcionament partits forts, cohesionats i coherents, tres condicions indispensables que vistos els resultats de les anteriors eleccions generals no acomplia el socialisme espanyol.

L’elecció de Rubalcaba significa el triomf d’una concepció centralista i uniforme d’Espanya que, tot i ser legítima, no és la que defensem des de CiU Tampoc l’alternativa hauria estat gaire millor per a Catalunya perquè Carme o Carmen Chacón, – segons el lloc i l’audiència a la qual es dirigia-, ha demostrat que, si alguna cosa no ha tingut gaire en compte al llarg de la seva trajectòria, és la voluntat dels catalans.

Ho va demostrar quan va renegar de l’Estatut i va aplaudir la sentència del Tribunal Constitucional contra allò que el poble de Catalunya havia aprovat a les urnes, i ho ha demostrat més recentment quan ha afirmat sense embuts que defensaria amb ungles i dents que el pacte fiscal no tirés endavant. Un pacte fiscal, que convé recordar, han defensat molts dels seus correligionaris del PSC que ara es troben doblement descol•locats, per la derrota de la seva candidata al congrés del PSOE i perquè queden tocades de mort les tesis més catalanistes, ara en posicions marginals dins del partit

Desitjo a Rubalcaba molta sort davant el seu nou repte i desitjo també que moderi també el seu missatge centralista que no deixa marge a l’Espanya plural que fins fa ben poc defensava el PSOE. Té una dura tasca per endavant. Per això, li reitero la meva felicitació pel seu triomf i li desitjo molt d’encert en la seva gestió. Que els grans partits polítics reflecteixin i connectin amb la societat enforteix la democràcia i ara –i encara més en temps de crisi- la societat necessita de tothom funcionant amb màxima eficiència i eficàcia. I naturalment, també necessita dels socialistes.

Article publicat a Catalunya Press.

Share and Enjoy

Vull felicitar Alfredo Pérez Rubalcaba per haver estat escollit nou secretari general del PSOE en el congrés que els socialistes han fet a Sevilla. De ben segur que no ho tindrà fàcil, i des d’aquí, malgrat les diferències que ens separen, li desitjo tota la sort i l’encert perquè la nostra democràcia necessita de partits forts i cohesionats per donar resposta a les demandes i exigències de la nostra societat, i molt especialment en temps de crisi.

Des d’una perspectiva catalana cap dels dos aspirants a liderar el PSOE no s’ha caracteritzat per defensar els interessos de Catalunya, més aviat tot el contrari. Rubalcaba sempre ha apostat per un Estat més centralitzat, i en això no hi ha hagut sorpreses. Sí que les hi ha hagut per contra en el cas de Carme o Carmen –segons convingui- Chacón, que ha renegat amb rotunditat de la possibilitat del pacte fiscal, com ja anteriorment havia fet amb l’Estatut que els catalans van aprovar a les urnes, causant una notòria perplexitat ens molts sectors del nostre país.

Aquest congrés no ha anat bé per al PSC que va apostar decididament per Chacón i que ha vist com la seva candidata ha estat derrotada. Però en qualsevol cas, el socialisme català en un futur no gaire llunyà haurà d’emprendre altres vies si realment vol dir-se socialisme català. Altra cosa és que ja els vagi bé ser el PSOE de Catalunya, una actitud legítima i en absolut criticable, però que és contradiu amb la imatge que en la darrera dècada s’havia volgut impulsar des del PSC. És evident que el sector catalanista del PSC ara es veu doblement descol·locat.

Però avui, més que d’anàlisi de conseqüències, és moment de felicitar el guanyador La veterania i l’experiència és un grau i d’això Rubalcaba en va ben sobrat. Desitjo que en faci bon ús i que tingui molta sort en la seva nova etapa.

Article publicat a e-notícies.

Share and Enjoy

La desaparició de la companyia Spanair i la cancel·lació dels concurs per a la gestió individualitzada de l’aeroport del Prat no han estat bones notícies per al futur de la connectivitat aèria de Catalunya. Essent dues notícies d’àmbit ben diferent, posen de manifest les dificultats de la societat catalana per fer del seu aeroport de referència una instal·lació competitiva a Europa.

La voluntat dels governs espanyols, independentment del seu color, sempre ha estat prioritzar l’aeroport de Madrid-Barajas i deixar només les engrunes a la resta. S’ha fet palès en les inversions multimilionàries per millorar les infraestructures de Barajas i també a l’hora de subvencionar i facilitar les coses a la seva companyia aèria de referència, Iberia, cosa que no només ha succeït a l’aeroport de Madrid. Per exemple l’hangar que Iberia té al Prat s’ha pagat amb diners públics del Consorci de la Zona Franca. Ningú s’ha esquinçat les vestidures amb els ajuts públics abocats a Iberia mentre que tot han estat crítiques als ajuts de la Generalitat a Spanair, quan des del primer ja es va dir que tenien un termini i que en cap cas serien ajuts il·limitats, ni en quantitat ni en el temps. La voluntat del govern català va ser ajudar la companyia fins que trobés un soci per portar endavant el projecte. Malauradament, no ha estat possible, en part perquè la crisi ha fet estralls arreu i Spanair no se’n ha pogut sortir.

Que aquesta operació hagi fet fallida no vol dir que des del govern català es llenci la tovallola ni que es conformi a veure com El Prat no remunta el vol. Una batalla perduda no vol dir una guerra perduda. Per això, des de CiU persistirem en la voluntat de convertir El Prat en un aeroport de primera línea que esdevingui un eix vertebrador i motor de la nostra economia. És una qüestió d’identitat, però sobretot de competitivitat. Catalunya necessita un aeroport a l’alçada de la seva capacitat de lideratge econòmic.

Però en aquests moments de greus dificultats no tenia sentit continuar abocant diners a un projecte que no presentava una viabilitat immediata. La responsabilitat ens ha fet tancar l’aixeta. Les necessitats del país i de la societat catalana són moltes i, en aquests moments de penúries i de situacions dramàtiques per a desenes de milers de famílies, el govern ha optat per prioritzar les polítiques socials.

Estem convençuts que arribaran altres oportunitats i que després d’aquesta experiència tots haurem après i es podran engegar futures accions amb més garanties d’èxit. Per aconseguir-ho, hi hauran de contribuir totes les administracions i la societat civil, que en definitiva ha de liderar les properes accions per situar l’aeroport en la primera divisió de l’espai aeronàutic internacional. Mentrestant ens toca reduir l’impacte i ajudar els treballadors i els clients que ja s’han vist afectats per la desaparició d’Spanair.

Article publicat a e-notícies.

Share and Enjoy